Post al Blog de Rebled Advocats sobre el nou registre dels treballadors

L’obligació de registrar la jornada laboral ja és una realitat

El dia 12 de març de 2019 es va publicar al BOE, el Real Decret-Llei 8/2019 (RD), de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball. Els articles 10 i 11 del RD, introdueixen una nova regulació del registre de jornada regulat en l’article 34.9 dels Estatuts dels Treballadors (ET) i art. 7.5 de la Llei d’Infraccions i Sancions de l’Ordre Social (LISOS).

Aquesta nova regulació introduïda pel RD va entrar en vigor el passat 12 de maig de 2019 obligant a les empreses a registrar la jornada laboral dels seus treballadors tal i com queda reflectit en el nou art. 34.9 ET:

Art. 34.9 dels Estatuts dels Treballadors:

«La empresa garantizará el registro diario de jornada, que deberá incluir el horario concreto de inicio y finalización de la jornada de trabajo de cada persona trabajadora, sin perjuicio de la flexibilidad horaria que se establece en este artículo. Mediante negociación colectiva o acuerdo de empresa o, en su defecto, decisión del empresario previa consulta con los representantes legales de los trabajadores en la empresa, se organizará y documentará este registro de jornada. La empresa conservará los registros a que se refiere este precepto durante cuatro años y permanecerán a disposición de las personas trabajadoras, de sus representantes legales y de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social.»

Quin és l’àmbit d’aplicació de l’article 34.9 ET?

  • L’obligació de registre és per tots els treballadors, excloent les prestacions de serveis que no tinguin aquesta consideració.
  • El personal d’alta direcció no està obligat al registre d’horari.
  • En el cas de responsables intermedis, càrrecs de confiança o amb exercici de responsabilitats especials, es conserva l’exigència de registre.
  • En aquells casos que el mode d’organització de la jornada es basi en fórmules de flexibilitat del temps i distribució irregular de la jornada, inclòs el treball a distancia o teletreball i horaris flexibles del treballador, el registre diari de jornada serà exigible en tot cas.
  • En el cas de les empreses de treball temporal, haurà de ser l’empresa usuària l’obligada al compliment del deure de registre diari de la jornada.
  • En els supòsits de subcontractació de l’art. 42 ET, el responsable del compliment de totes les obligacions laborals, incloses les relatives al registre diari de la jornada serà el contractista o subcontratista.

Què regula l’article 34.9 ET?

Aquest article regula com ha d’implementar-se el registre d’horari laboral que tota empresa ha de complir. Alguns dels aspectes més bàsics que preveu aquest article són els següents:

  • Totes les empreses hauran de garantir un registre diari de jornada dels seus treballadors, incloent l’horari concret d’inici i final de la jornada de treball de cada treballador. Això suposa que el registre sigui doble: de l’horari (entrada i sortida) i de la jornada (número d’hores).
  • L’empresa estarà obligada a guardar el registre d’horari dels treballadors durant quatre anys.
  • El registre, haurà d’estar disponible, pels treballadors i els sindicats.
  • Els treballadors hauran de conèixer la distribució i durada de la jornada laboral ordinària.
  • Els sindicats hauran de conèixer mensualment les hores extraordinàries realitzades pels treballadors.
  • El registre de la jornada s’organitzarà i documentarà mitjançant la negociació col·lectiva o acord de l’empresa o per decisió de l’empresari després d’intentar arribar a un acord amb la representació legal dels treballadors sense èxit.  

Quin és l’objectiu del registre d’horari dels treballadors?

El que es pretén amb aquesta mesura és assegurar el compliment dels horaris de treball, a més a més d’evitar abusos laborals i fraus per no pagar o compensar les hores extraordinàries. També es pretén facilitar i millorar el control de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Com es registra la jornada laboral dels treballadors?

Per assegurar i facilitar el registre, lo ideal seria treballar amb un software que inclogui un registre de l’horari. És la manera més senzilla, ràpida i fiable de registrar la jornada laboral. Ara bé, aquest sistema de fitxatge pot no computar de manera exacte el temps de treball si no es tenen en compte els descansos dels treballadors, computant-se llavors, nombroses hores de presencia que realment no son de treball efectiu i que podrien comportar un teòric excés de jornada i de hores extraordinàries que realment no s’han realitzat de manera efectiva.

Ens estem referint, per exemple, a empreses que no controlen el temps destinat a realitzar els àpats o descansos, o bé que disposen de zones d’oci que els treballadors poden gaudir sense abandonar les instal·lacions de l’empresa. Totes aquestes hores de treball no efectiu s’han d’excloure del còmput total de les hores que formen la jornada laboral. Lo ideal en aquests casos, és acordar amb la representació dels treballadors un sistema de control que comptabilitzi les hores de treball efectiu i resti tot el temps que el treballador es troba dins de les instal·lacions de l’empresa però sense realitzar treball efectiu.

La finalitat d’aquest nou sistema és bàsicament controlar les hores no efectives de treball dins de l’empresa i  evitar que, al finalitzar l’any, l’empresari tingui que compensar hores de treball extraordinari dels treballadors amb descansos o abonant com a extraordinàries unes hores sense que aquestes corresponguin realment a hores de treball efectiu.

El Real Decret-Llei 8/2019 no contempla ni obliga a un sistema concret de registre d’hores i accepta també com a mètode el control manual. L’única imposició és que el mètode ha de ser negociat amb els treballadors o amb els seus representants i, a falta d’acord, per decisió de l’empresari.

Quines conseqüències té l’incompliment del Real Decret-llei 8/2019?

No complir amb el registre obligatori de la jornada suposarà a partir del 12 de maig de 2019 una infracció greu en la LISOS. La conseqüència en aquest casos, pot ser una multa de entre 626 euros, en el seu grau mínim i 6.250 euros en el seu grau màxim.

El Ministeri de Treball ha apuntat que, tot i que la normativa ja ha entrat en vigor, la Inspecció pretén ser flexible al principi de la seva aplicació. Això significa que, tot i que el Ministeri de Treball obligui des de ja al compliment del registre, aquest no imposarà multes en els casos en que aquesta mesura no es trobi instaurada sempre hi quan puguin acreditar que l’empresa està negociant amb els treballadors com implantar-la.