Article d'Antoni Pérez De-Gregorio al Diari de Girona sobre Balanç de condemnes de persones jurídiques

Balanç de condemnes de persones jurídiques

(Article publicat dilluns, 13 de gener al Diari de Girona)

Lluny queda ja aquella primera sentència del Tribunal Suprem, de 29 de febrer de 2016, dictada en un assumpte de salut pública (tràfic de drogues) on es condemnava unes societats a la seva dissolució, amb pèrdua definitiva de la seva personalitat jurídica i capacitat per realitzar qualsevol activitat comercial, més una multa de més de 700.000 euros, per considerar que les mateixes havien estat l’instrument necessari per la comissió del delicte.

Aquesta sentència va aplicar la pena més dura prevista a la llei per una persona jurídica. Ara bé, aquesta primera sentència del Tribunal Suprem no era ni representativa ni podia tenir-se en compte com a model per a res, ja que va ser absolutament excepcional (creació d’unes societats «pantalla» per delinquir en matèria de tràfic de drogues).

Dintre de la gama de penes que fixa el Codi Penal per les persones jurídiques, la dissolució (o pena de mort societària, com a mi m’agrada anomenar-la) és la pena més dura, la més extrema. La pena més comuna en els casos de responsabilitat penal de les persones jurídiques és la de multa, però la llei estableix també la suspensió de les seves activitats per un període màxim de cinc anys, la clausura de l’establiment o local on s’exerceix l’activitat, la prohibició definitiva de fer les activitats relacionades amb el delicte comès, la intervenció judicial de l’empresa per salvaguardar els drets dels treballadors o dels creditors, o la inhabilitació per obtenir subvencions, ajuts públics, contractar amb el sector públic, obtenir beneficis o incentius fiscals o de la seguretat social.

Si mirem enrere, observem que la majoria de condemnes a societats ho han estat per delicte contra la Hisenda Pública (delicte fiscal), i que la pena més comuna ha estat la de multa. Entre aquestes recordar la que va condemnar l’any 2016 el FC Barcelona a una pena de 5,5 milions d’euros, pena que podia haver estat més alta però que es va poder atenuar gràcies al fet que el Barça va implementar un programa de Compliance amb posterioritat als fets però abans del judici, fet que la llei considera que pot aplicar-se com a atenuant de la responsabilitat penal de la persona jurídica.

Les penes de multa han estat molt elevades, ja que el sistema de dies-multa que preveu el Codi Penal és molt més elevat per les persones jurídiques que no pas per les físiques. També posar de manifest que tot i l’excepcionalitat de la pena de dissolució, aquesta ha estat aplicada en quatre ocasions més (en delictes d’associació il·lícita, contra els drets dels treballadors, i apropiació indeguda). A més no podem oblidar que a part de la responsabilitat penal de la persona jurídica, també es pot derivar una responsabilitat civil, a la qual també ha de fer front la societat, cosa que ha suposat que en molts casos hagi estat impossible la seva continuació i s’hagi acabat liquidant.

Després dels delictes fiscals, on hi ha hagut més condemnes ha estat en els d’estafa, en la seva majoria amb penes de multa, però també en alguna ocasió amb suspensió de l’activitat durant un any. També hi ha hagut condemna en tema de blanqueig de capitals, delictes contra el medi ambient, delictes urbanístics i insolvències punibles.

El comú denominador de totes aquestes condemnes és que l’empresa no havia adoptat cap model o sistema de control o supervisió dirigit a prevenir o minimitzar el risc de la comissió de delictes per part dels encarregats de la gestió de l’activitat empresarial; d’aquí la importància de tenir implementat un programa de Compliance per poder exonerar-se de responsabilitat penal arribat el cas.

La meva última experiència en matèria de Compliance defensant una societat acusada d’un delicte de revelació de secrets empresarials, la veritat és que no m’ha aportat res. Suposo que perquè els fets eren de gener de 2011, és a dir, feia pràcticament una setmana que havia entrat en vigor la reforma del Codi Penal en aquesta matèria, que per primera vegada a la nostra història permetia condemnar directament una societat com a responsable penal. En aquest cas que us comento, ni tan sols es va parlar de Compliance ni de res. Cap pregunta al respecte.

Antoni Pérez De-Gregorio i Capella

Client Choice Awards 2014 Litigation

Advocat a Rebled Advocats